L’Ajuntament presenta el diagnòstic municipal sobre cooperació i migració

 

La regidora de Cooperació al Desenvolupament i Migració, Neus Fàbregas Santana, presenta esta vesprada el Diagnòstic de la Cooperació Internacional i Migració en la ciutat de València, un estudi que constituïx el pas previ a la realització del pla municipal sobre cooperació i el pla municipal sobre migració. Entre altres aspectes, s’analitzen elements com l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, des de 1995 fins a 2017, any en el qual es va arribar al 0,23 % del Pressupost Municipal dedicat a Cooperació.

 

La Regidora de Cooperació i Migració, Neus Fàbregas, ha anunciat que la de l’any passat és la xifra històricament més alta fins a l’actual 2018, en el qual s’arribarà al 0,5 %. “La nostra intenció és arribar, abans del final de la legislatura, al 0,7 %, una reivindicació que ja té més de 40 anys de recorregut”. La regidora ha explicat que “la cooperació internacional és imprescindible per a un món on impere la cooperació, les cures i el treball en comú; i com a conseqüències de les desigualtats que existixen hui, les persones han de fugir forçosament per causes mediambientals, econòmiques, socials i culturals que els porten a desplaçar-se a altres llocs on tenim el repte d’incloure’ls i conviure des de la interculturalitat”.

 

En el desenvolupament de les recerques s’han utilitzat tècniques d’anàlisi quantitativa com ara les enquestes, i també d’anàlisi qualitativa, com ara entrevistes, grups de discussió i tallers. En el cas de la cooperació, el diagnòstic ha tingut com a objectiu analitzar l’evolució històrica de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament del consistori des de l’any 1995 fins al passat 2017, quan es va arribar al 0,23 % del Pressupost Municipal dedicat a cooperació. En l’estudi també s’han caracteritzat els principals agents de cooperació presents en el municipi de València. La recerca ha dividit estos 22 anys en tres períodes, el naixement i la consolidació, que va des del seu inici en 1995 fins a 2011; el desmantellament, que comprén entre el 2012 i el 2015; i la tercera etapa (esta legislatura) en la qual s’ha procedit a la recuperació i reconstrucció del model.

 

En l’etapa de naixement i consolidació es va arribar a una aportació màxima d’un 0,18 % (any 2000). “La pitjor etapa per a la cooperació va ser el període comprés entre 2012 i 2015, quan el Govern de Rita Barberá va reduir la partida pressupostària al 0,005 % del Pressupost Municipal. Amb el canvi d’equip de govern la cooperació va tornar a cobrar importància, i es va augmentar el percentatge del pressupost fins al 0,5 % que és la xifra més alta des que es va començar a invertir en cooperació”, ha recordat la regidora.

 

FORTALESES I LIMITACIONS

 

L’estudi ha realitzat una anàlisi de les fortaleses i limitacions del sector en el municipi. Entre les fortaleses es destaquen les capacitats dels agents de cooperació (municipals/ONGD/socis Sud/universitats), l’adequat caràcter dels instruments i mecanismes de concessió (encara que es ressenyen millorables), l’existència del treball en xarxa, l’augment d’accions de sensibilització dirigida a la població valenciana, i la posada en marxa de mecanismes i espais de participació dirigits a millorar la qualitat de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament.

 

Per la seua banda, l’informe de diagnòstic de migració tracta de generar un quadre general de la situació del veïnat immigrant. En l’anàlisi s’han contemplat les seues dimensions: característiques, distribució residencial, servicis públics disponibles, i les dinàmiques de convivència i el contingut dels discursos cap a esta part de la població. Els eixos transversals han sigut inclusió/exclusió, dona, fills i filles i l’heterogeneïtat del col·lectiu.

 

La població resident a València amb nacionalitat espanyola però nascuda a l’estranger ha crescut 2,7 punts des del 2006, fins a arribar a representar el 16,7 % de la població en 2016. Per la seua banda, la població estrangera resident en la nostra ciutat es manté estable. De l’estudi es conclou que la major part de les persones migrants són joves, encara que en els últims deu anys s’ha produït un augment de la mitjana d’edat: 33,2 anys en 2006 a 38 anys en 2016.

 

Entre els grups més nombrosos per origen destaquen les persones d’origen romanés, entre les europees; equatorià i colombià entre els llatinoamericans, però també d’origen xinés, pakistanés i marroquí. La major part dels migrants té un perfil familiar, i hi ha una mica més del 50 % de dones, encara que amb grans diferències per col·lectius. En 2016, s’han produït 2.056 naixements de mare estrangera, el 23 % del total a València. 

 

Print Friendly, PDF & Email
Bookmark the permalink.

Comments are closed