Manifest de València en Comú en el Dia de les Dones

 

Fa més d’un segle que les dones, arreu del món, eixim al carrer amb la lluita que iniciaren les nostres ancestros, exigint drets laborals i socials. Elles ens varen ensenyar que els drets s’han de conquerir, perquè ignorem la nostra vertadera estatura fins que ens posem de peu, per la llibertat de les dones i les nenes del món sencer! La seua rebel·lia, la seua valentia i la seua lluita són encara avui la nostra màxima inspiració.

 

L’actual sistema capitalista i heteropatriarcal perpetua les violències, tradicions i mites masclistes que reprodueixen el sistema. Ens subordinen, ens encadenen, ens volen submises i en silenci; accentuant les desigualtats de gènere i impedint-nos créixer i construir una societat justa, diversa, digna, inclusiva i igualitària.

109 feminicidis han sigut comesos per homes a l’estat espanyol el passat 2015; el 2016 la xifra ja ascendeix a 18.

La principal causa de mort prematura de les dones és el terrorisme masclista, la punta del gran iceberg que conté la resta de violències que patim i vivim a diari les dones. És per açò, per totes aquestes violències, que el feminisme es converteix en la ferramenta fonamental d’una possible transformació social.

Des de València en Comú exigim un pacte d’Estat que aborde amb urgència una eixida a aquesta realitat; i ens sumem als crits de «si toquen a una, ens toquen a totes».

Perquè ens volem vives i amb vides dignes, reivindiquem una lluita feminista basada en la sororitat. Perquè soles no podem, però juntes, en comú, sí.

Reivindiquem una societat igualitària i inclusiva, que integre també les putes, malfollades, velles, grosses, amargades, traïdores i bolleres.

És per açò que exigim:

a) Que els drets de les dones siguen considerats com el que són: drets fonamentals que han de respectar-se com aquests.

b) Que tota la societat i les seues organitzacions i institucions es comprometen en aquesta lluita, on les dones siguem part activa en la presa de decisions dels processos de transformació política i social.

c) Polítiques públiques que acaben amb la divisió sexual del treball, com a garantia de la nostra independència econòmica i personal. Reivindiquem una economia de la Igualtat que elimine les barreres en l’accés a l’ocupació, la permanència i la promoció; que acabe amb les diferències salarials i la demora històrica que fa que les dones, encara hui, es responsabilitzen, gairebé en exclusiva, de les cures.

d) Un pacte d’estat amb polítiques i recursos públics que aborden amb efectivitat la prevenció i eradicació de les violències masclistes.

e) Un sistema coeducatiu, a tots els nivells, que garantisca la formació en igualtat entre gèneres, que incorpore els coneixements i la història de les dones al currículum, que proporcione una formació afectiva-sexual des de la perspectiva de gènere i la diversitat sexual; que ensenye a resoldre els conflictes de forma pacífica i no sexista, de manera que siga la millor prevenció contra la violència de gènere.

f) Que els mitjans de comunicació, que ens manipulen, no reprodueixen els rols de gènere imposats i es comprometen a fer un tractament adequat de les diferents violències masclistes, fent-les visibles, evitant el sensacionalisme morbós en el seu tractament i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.

g) Que els valors d’igualtat, tolerància, inclusió i diversitat impregnen la nostra societat com única via per eradicar la lesbofòbia, transfòbia, homofòbia, bifòbia i xenofòbia.

h) Que es reconega que el nostre cos és nostre i no s’agenolla davant de cap jerarquia, ni eclesiàstica, ni misògina, ni patriarcal.

Quins temps són aquestos en què tenim que defendre allò que és evident? Quan es tracta dels drets que hem aconseguit, ni un pas enrere.

Un any més, el 8 de març de 2016, les dones eixim als carrers per a disfrutar i reivindicar, per sentir-nos i indignar-nos, per cantar i exigir la fi del patriarcat. Per implantar el feminisme com una forma de vida, percebre’ns com iguals, que poden aliar-se, compartir i, sobretot, transformar aquesta realitat.

Aquesta és la força del feminisme; convertir la pluralitat en unió, assumir la força de la diversitat i mobilitzar-nos per canviar el món.

NI CALLADES, NI SUBMISES; ACTIVISTES FEMINISTES!!

20160305.-Feminismes-en-Comú_01

València, 8 de març de 2016.

Print Friendly, PDF & Email
Bookmark the permalink.

Comments are closed.