L’Ajuntament aprova el Pla d’Habitatge per a garantir a la ciutadania el dret a la vivenda

 

A València, 82.000 llars estan en situació de reclamar el dret subjectiu a un habitatge digne, segons la Llei per la funció social de l’habitatge. Això vol dir que més del 25 % de la població de la ciutat està en risc habitacional per absència de vivenda o de les condicions que asseguren una vida digna. D’altra banda, el 13,6 % de les 415.000 cases de València estan buides. El percentatge més gran d’eixes 64.740 vivendes desocupades (el 27,5 %) es troba a Ciutat Vella, mentre que el districte amb menor taxa de desocupació és Jesús, amb un 7,2 % de cases sense inquilins. Estes i altres dades que reflectixen l’estat del parc de vivendes de la ciutat es recullen en el Pla Estratègic de l’Habitatge que el Ple municipal ha aprovat hui, amb l’abstenció dels grups polítics de l’oposició, “com un document que recull mesos d’estudi i coordinació, i que permetrà a l’equip de govern treballar amb la realitat actual per a garantir a la ciutadania el dret a la vivenda”.

 

Amb estes paraules la regidora de Vivenda, María Oliver, ha resumit el pla anunciat  durant l’últim Debat de l’Estat de la Ciutat, i ha recordat la voluntat de l’equip de govern d’atendre les necessitats de la població en matèria de habitatge que, segons este informe, es concreten en dades com que quasi el 75 % (el 74,9 %) de les vivendes de València tenen més de 50 anys d’antiguitat, i el percentatge esmentat del 25,9 % de la població es troba en risc habitacional.

 

“València té, com la resta de ciutats de l’Estat, seriosos problemes per a garantir el dret constitucional dels seus habitants a un habitatge digne i adequat. I estos problemes comuns s’agreugen en ser l’única gran ciutat que no comptava, abans d’arribar nosaltres al Govern municipal, ni amb regidoria, ni amb servici, ni amb empresa pública o patronat que s’ocupara de l’habitatge social”, ha explicat la regidora.

 

En el Pla Estratègic de l’Habitatge, encarregat per l’equip de govern actual (per un pressupost d’uns 60.000 euros) a un equip de professionals liderats pel sociòleg Max Gigling, també consta que el 14,5 % de les vivendes de València estan llogades, i que l’oferta dels arrendaments “ha baixat notablement” (en els últims 3 anys s’ha reduït vora un 60 %) i que els lloguers més assequibles (inferiors dels 300 euros) “també s’han reduït des que el Govern central aprovà la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) en 2013”.

 

La regidora María Oliver ha recordat les intervencions realitzades durant esta legislatura per a evitar, per exemple, desnonaments, i ha anunciat la creació d’un registre únic de demandants d’ajudes i habitatges de lloguer social.

 

“També generarem una comissió tècnica d’habitatge on els diferents servicis de l’Ajuntament, diferents administracions i entitats públiques, així com la societat civil, puguen definir amb transparència els criteris d’accés a ajudes i habitatges, i incrementarem l’oferta d’habitatge assequible amb mecanismes que mobilitzen els habitatges buits mitjançant incentius per a la seua posada a disposició per a lloguer social”, ha explicat.

 

Bookmark the permalink.

Comments are closed.