Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional dels Drets Humans i de les Persones Migrants, el Ple de desembre ha aprovat una moció en la qual es ratifica en l’adhesió i en el compliment de la Declaració Universal dels Drets Humans, “mitjançant unes polítiques públiques destinades a garantir el seu exercici de forma efectiva”. També s’ha aprovat instar a les administracions públiques supramunicipals el compliment dels articles d’eixa Declaració de rang universal relatius a les persones refugiades, i a treballar “per a generar un efectiu bé comú en el que tota la ciutadania tinga les seues necessitats bàsiques cobertes i que no provoque la marginació o focalització negativa de les persones migrants en relació amb els drets humans”.
Esta moció ha sigut presentada per la regidora Neus Fábregas i en la seua defensa ha intervingut també l’alcalde, Joan Ribó. Finalment ha sigut aprovada amb els vots dels regidors del Govern de la Nau i també dels representants de Ciutadans, mentre que els regidors del Grup Popular s’han abstingut argumentant discrepàncies no amb les dues propostes d’acord, però sí amb l’exposició de motius.
Abans dels regidors ha intervingut Papa Balla, representant de SOS Racisme, que s’ha referit a la iniciativa de l’Ajuntament perquè les persones en situació d’exclusió social puguen empadronar-se sense tindre un domicili fixe. S’ha referit igualment a la situació de manters i aparcacotxes, o al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE). “Sobreviure no és un delicte”, ha afirmat abans de rebutjar les recents decisions judicials sobre les lleis de Salut Universal i Habitatge Social.
Per la seua banda, l’alcalde de València, Joan Ribó, a més d’assenyalar la recent commemoració del Dia de les Persones Migrants, ha vinculat el compliment de la Constitució amb el dels drets humans recollits en la Declaració Universal. “També en la Constitució s’afirma que els preceptes constitucionals han d’interpretar-se en concordança amb la Declaració dels Drets Humans”. Igualment ha afirmat que l’article 25 de la Carta Magna parla d’un dret a l’assistència mèdica que el Tribunal Constitucional ha anul·lat a la Comunitat Valenciana.
UN MARC DE REFERÈNCIA
Neus Fábregas, proponent de la moció, ha dit que el seu desig és que haguera sigut aprovada com a declaració universal. “Esta moció és un compromís de l’Ajuntament de vetlar per uns drets humans que parlen de valors universals sense color polític. M’haguera agradat que fora una declaració institucional, però és difícil que puguem estar d’acord”. Per al Govern de la Nau- ha assenyalat- “els drets humans són un marc de referència en la nostra forma de governar”.
Fábregas s’ha referit a la llei de sanitat que exclou persones, “i en esta ciutat no volem excloure a persones. Quan les lleis exclouen persones cal canviar-les”, i ha recordat que dels quasi 17.000 refugiats que es va comprometre a acollir el Govern d’Espanya, “amb prou faenes n’han vingut 2.000”.
POLÍTICA MIGRATÒRIA REPRESSIVA I RESTRICTIVA
En eixa exposició es recorda que “tots els éssers humans naixem lliures i iguals en dignitat i drets, com arreplega l’article 1 de la citada Declaració, “i dotats de raó i consciència han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”. En eixe sentit s’afirma que “este Ajuntament treballa dia a dia per a posar a les persones i al planeta en el centre de les seues polítiques i per a complir els drets humans, perquè les ciutats són les més properes a la ciutadania i les que han de garantir els drets i llibertats de totes les persones”.
S’afirma en la moció que la Declaració de 1948 “ha quedat en molts casos convertida en una declaració d’intencions. “En l’actualitat estem vivint un canvi de paradigma social, cultural i econòmic en què les persones del planeta han deixat de ser el centre de les polítiques internacionals, i és el mercat financer i comercial qui determina el camí d’un sistema capitalista cada vegada més voraç”. S’afig que “el Govern Central incompleix els articles 13 i 14 de la Declaració, relatius al dret de tota persona a circular lliurement i triar la seua residència en el territori d’un estat, i al dret de tota persona a cercar asil i a gaudir d’ell en qualsevol país”.
“El Govern Central incompleix estos dos articles no acollint a les persones refugiades a què es va comprometre al setembre de 2015 per a un període de dos anys”, assegura el text de la moció aprovada, en el qual hi ha també una referència al manteniment dels Centres d’Internament per a Estrangers, “un forat de vulneració els drets humans”, a “una política migratòria repressiva i restrictiva” i al “reforçament d’actituds i comportament racistes i xenòfobs”