València en Comú i Podem congreguen a més d’un miler de persones en la Facultat de Geografia i Història en un míting conjunt caracteritzat per l’entusiasme col·lectiu
Jordi Peris, candidat de València en Comú a l’alcaldia; Pablo Iglesias, el carismàtic secretari general de Podem; Antonio Montiel, candidat de Podem a la Presidència de la Generalitat Valenciana; i Fabiola Meco, candidata de Podem a les Corts Valencianes, han congregat este migdia a més d’un miler de persones que han abarrotat la sala d’actes de la Facultat de Geografia i Història i cinc aules en què s’ha retransmès l’acte electoral conjunt de València en Comú i Podem via streaming. L’esperit del 15M, del que hui es complix el quart aniversari, ha sigut el protagonista.
L’encarregada d’obrir el torn d’intervencions ha sigut Áurea Ortiz, candidata a regidora per València en Comú, que ha recordat el 15M, del que hui es complix el quart aniversari, com “l’esdeveniment de què han sorgit tots els moviments que hui lluiten pel canvi, inclosos els cercles de Podem”. Amb to ferm i llenguatge precís, Áurea Ortiz ha alçat els ànims dels assistents vaticinant que “prendrem la ciutat”, concloent amb un contundent “D’ací no passa”.
Entre crits “d’alcalde, alcalde”, Jordi Peris, candidat de València en Comú a l’alcaldia, ha començat la seua intervenció amb una frase què ha dit que data de la Revolució Francesa i que va ser utilitzada Al Maig del 68 i en el 15-M: “Qui no ha viscut els dies d’abans d’una revolució, no sap el que és l’alegria de viure”, afegint que “hui vivim els dies previs a una revolució democràtica”.
Per descomptat, ha tingut paraules per al 15M, “quan tot va començar a canviar, quan començàrem a créixer col·lectivament des de l’horitzontalitat i sense jerarquies”. Després de quatre anys, ha assenyalat Jordi Peris, “vivim ja uns nous temps polítics, ha arribat el moment de prendre les institucions, ha arribat el moment de canviar el significat del que significa governar. Eixa és la verdadera revolució democràtica”.
Peris ha inclòs a València en Comú en “altres opcions municipalistas de canvi” com Barcelona en Comú i Guanyem Madrid, amb les que té en comú voler “canviar la vida de la gent”. El candidat a l’alcaldia de VALC ha denunciat que, a València, “es vulneren els drets humans, proliferen els desnonaments en una ciutat plena de vivendes buides, els xiquets passen fam, s’han degradat l’assistència sanitària i els servicis socials i la taxa de desocupació és de les més altes d’Espanya”. Davant d’esta situació, ha denunciat Jordi Peris, “Rita Barberá i el Partit Popular han fet de València una ciutat sufocada per la corrupció i el balafiament”, anunciant que València en Comú “demanarà comptes als responsables i els portarà davant de la justícia”.
Jordi Peris ha desgranat el programa electoral de València en Comú, agrupat entorn de tres eixos: la regeneració democràtica, la igualtat i els drets socials i la democràcia participativa, insistint en el que ja és quasi un mantra en la seua campanya: “Educació, educació i més educació”. També ha transmès la seua convicció que “hui, el lideratge polític s’ha traslladat a la gent”, dient de València en Comú que “som gent corrent al servici de la gent corrent”.
El candidat a l’alcaldia de València en Comú ha acabat la seua intervenció, sempre entre molts aplaudiments i crits “d’alcalde, alcalde” i “sí es pot”, amb una afirmació plena de contundència: “El canvi comença ara i comença ací, en la ciutat de València”.
Per la seua banda, Fabiola Meco, ha recordat també el 15M, “un col·lectiu d’indignats del que va sorgir Podem, que va apostar al seu dia per la construcció política”.
La intervenció d’Antonio Montiel, candidat de Podem a la Presidència de la Generalitat Valenciana, ha sigut en to vibrant i emotiu, recordant que, en 1978, “vam fer un pacte social que alguns han traït”, retraient als partits polítics tradicionals el que s’hagen “oblidat de les seues obligacions amb la gent” i “d’encastellar-se” limitant-se a complir amb “les seues obligacions amb els poderosos”. Per a Montiel, Podem “ha trencat el bipartidisme perquè ha trencat el cèrcol de la por”, assegurant que “assistim al final d’un cicle” i acusant al Partit Popular de practicar al País Valencià i a València “una política de menyspreu i de saqueig organitzat”. Segons Antonio Montiel, “tirar al PP és una qüestió de salut nacional”.
Pablo Iglesias, per la seua banda, al·ludint al recinte universitari en què es desenvolupaba l’acte conjunt de València en Comú i Podem, ha preferit utilitzar un to reflexiu i contestar a les preguntes de la gent. Però, abans, ha recordat el 15M com “un bany d’humilitat per a molts que contenia tots els ingredients del canvi polític, ingredients que, en gran manera, eren nous per a l’esquerra”. Encara que llavors, fa quatre anys, “va tornar a guanyar el bipartidisme”, Pablo Iglesias ha assegurat amb contundència que “la millor expressió política del 15M va ser Podem, l’hereu polític del 15M és Podem”.
Iglesias ha reclamat com “fonamental” un “pacte entre generacions per al canvi perquè necessitem als que van nàixer abans del 78 i als que van nàixer després”, contestant així a Albert Rivera, líder de Ciutadans, que va dir recentment que el canvi només podria fer-ho la gent nascuda després de 1978.
El líder de Podem també ha criticat “eixa gran coalició que governa en pràcticament tota Europa i que la formen els socialdemòcrates que van deixar de ser-ho i la dreta que ens ha portat a este desastre”, reclamant per a podem “l’espai de la socialdemocràcia, que s’ha quedat lliure i que es caracteritza per la defensa dels drets socials i de la prosperitat per a tots”, fent professió de fe europeista, però “d’una Europa que ha de fonamentar-se en el respecte a les llibertats i als drets socials. Són altres els que han traït a Europa”.
També ha afirmat Pablo Iglesias que “la corrupció és una forma de govern, un sistema polític del que Madrid i València són els seus laboratoris”.
Després de contestar a les preguntes dels assistents, l’acte ha finalitzat entre crits de “Si es pot” entonats en un ambient d’entusiasme col·lectiu, un entusiasme que pareixia “l’alegria d’abans de la revolució”.
