19:30 hores. Plaça de Sant Agustí.
No al pagament del deute. Sí a una vida que valga la pena viure
Les Marxes de la Dignitat tornen als carrers per a demostrar la força del poble enfront del poder econòmic i polític del règim del ´78.
Fa dos anys les Marxes de la Dignitat van aconseguir reunir prop de dos milions de persones a Madrid en la manifestació més multitudinària dels últims trenta anys. Va ser notícia internacional i, probablement, eixa demostració de força de les classes populars va aconseguir ralentitzar l’aplicació de les mesures retrogrades del cridat “Partit Popular”, també, probablement, va contribuir a la seua pèrdua de poder en les eleccions locals i autonòmiques d’enguany i, a més, va propiciar l’abdicació de Joan Carles I de Borbó.
La reforma de l’article 135 de la Constitució, pactada pel PSOE amb el PP a l’agost de 2011, va segrestar la nostra sobirania. Obliga els governs a subordinar les polítiques que han d’assegurar els drets bàsics de la ciutadania a pagar un deute il·legítim i odiós; un deute que originàriament era privat (la major part, dels bancs) i que s’ha convertit en deute públic, per la qual cosa tots i totes hem de pagar els errors dels més rics.
El PP ha aplicat estes polítiques amb alegria i ja anuncien que hem eixit de la crisi, la qual cosa vol dir que les grans empreses i la banca tornen a obtindre grans beneficis a costa d’enfonsar en la misèria a gran part de la majoria social, sobretot gent treballadora.
Hem vist com les successives reformes laborals han augmentat la precarietat i la temporalitat i han debilitat la capacitat de negociació del treballadors i de les treballadores. La desocupació augmenta sobretot entre les dones i els joves, molts dels quals, altament qualificats, es veuen obligats a emigrar.
Hem vist com el sou mínim interprofessional s’ha congelat en 645,30 € (enfront dels 1.430,22 € de França i els 2.000 € dels països nòrdics).
Hem vist com s’han retallat els servicis bàsics i essencials per al desenvolupament del ser humà, com l’ensenyança i la sanitat, i com han aplicat privatitzacions per a comercialitzar drets bàsics.
Hem vist com moltes persones que treballen en situacions angoixoses no poden arribar a final de mes: abans ser mileurista es considerava un malson; ara s’ha convertit en un somni impossible per a moltes persones.
Hem vist que els bancs enganyen a la gent i després desnonen famílies i les condemnen a un deute que durarà tota la vida.
Hem vist com han allargat la vida laboral i com moltes persones cobren pensions, la quantia de les quals està per davall del llindar de la pobresa.
Però no tot són retalls; l’Estat espanyol i, dins d’este, el País Valencià són de les zones de la Unió Europea on els rics han de fer una menor contribució fiscal. No s’ha retallat de forma dràstica la inversió en despeses militars: l’OTAN i els encarregats de la Política Europea de Seguretat i Defensa podrien queixar-se.
Hem dita que fa dos anys les Marxes de la Dignitat van ser un èxit. Però si volem anar creant una societat igualitària on el benestar i la felicitat de cada un i cada una siga condició necessària per al benestar i la felicitat de tots i totes, on les persones puguen realitzar les possibilitats infinites del seu destinació, la lluita ha de seguir.
Per això, demanem la teua participació activa en les mobilitzacions d’este mes, en especial el dia 22 d’octubre per a exigir:
- Treball digne i recuperació dels drets laborals robats al poble treballador.
- Dret a la vivenda. Compliment de les exigències de la PAH.
- Garantir els servicis bàsics de llum, aigua i gas.
- Defensa dels servicis públics de qualitat per a tots i totes.
- Renda social bàsica per a la situació d’emergència social en què estem i foment d’un treball social garantit.
- Derogació de les lleis repressives, en especial la “Llei Mordassa”, i l’absolució i llibertat dels represaliats per motius polítics.
- Defensa dels drets de la dona i lluita contra tota violència de gènere.
- Defensa de la igualtat legal, social i real dels col·lectius LGTBI.
- Defensa del medi ambient per a assegurar els drets de les generacions futures.
- Rebuig al pagament del deute il·legítim i odiós. No a l’Europa del Capital.
- No a l’OTAN. No a la guerra.
- Un futur digne per a la joventut, que no li obligue a l’exili o la migració.
- Dret a decidir de les persones, els pobles i les nacions de l’estat en els aspectes que afecten la seua vida i futur.
- Rebuig dels tractats entre governs i transnacionals que van en contra dels drets socials. No al TTIP, ZETA i TISA.
- Drets per a totes, cap ser humà és il·legal. Pel tancament dels CIE’S
