.
Representants de diversos ajuntaments de la Comunitat Valenciana s’han reunit al cap i casal per a exigir al Govern central competències en matèria d’acolliment. A València s’ha celebrat el primer Plenari de Ciutats Refugi, on s’ha acordat posar en marxa canals de comunicació i coordinació per a poder fer front als problemes derivats de la manca de recursos per a atendre dignament els refugiats que arriben fugint de la guerra i de la fam.
En esta primera jornada de treball han participat les ciutats de València, Alacant, Castelló, Gandia, Alzira, Foios, Benifairó de la Valldigna, Pedreguer, Xest i Torrent. També hi han participat les organitzacions CEAR, ACCEM, Creu Roja, CEPAIM i València Acoge. Una trobada en el qual han aprofitat per a compartir experiències i analitzar els reptes als quals s’enfronten davant l’increment de sol·licituds de refugi.
Els representants polítics encapçalats pel regidor de València, Roberto Jaramillo, han celebrat una primera sessió de treball a primera hora del matí. Tots ells han coincidit en el fet que no hi ha plans que els permeten abordar amb eficàcia l’acolliment i la integració dels nous veïns i veïnes. “Estem treballant en una declaració institucional conjunta, a la qual podran afegir-se tots aquells municipis interessats, així com les organitzacions socials que ho desitgen. Un document amb el qual es vol reclamar a l’Estat que complisca els seus compromisos d’acolliment. També demanem més transparència i lleialtat institucional respecte a la informació de reassentaments i reubicacions i que els ajuntaments puguen tindre accés als fons europeus, entre altres coses”, ha explicat Jaramillo.
La regidora de Participació i Cooperació d’Alacant, Julia Angulo, ha anunciat durant la roda de premsa que ha tingut lloc després del plenari que “esta primera sessió de treball conjunta tindrà continuïtat i ja estem programant una nova cita a la ciutat d’Alacant. Era necessari reprendre el contacte i posar en marxa iniciatives com la de hui. No podem quedar-nos més temps esperant i li hem d’exigir al Govern central que ens ha de donar, als ajuntaments que ens hem declarat Ciutat Refugi, el rol protagonista que ens exigix la ciutadania per a donar una resposta a les persones que estan en la frontera esperant i necessiten la nostra solidaritat”.
D’ací a no res, el 25 de setembre, es compliran dos anys del compromís del Govern central d’acollir a 18.000 persones a l’Estat espanyol i de moment, sols hi han arribat un 10% de les que estaven previstes. Però, mentre, les sol·licituds d’acolliment van incrementant-se i el degoteig d’arribades és constant. Segons CEAR, la Comunitat valenciana va rebre 1.300 demandes durant el 2016. Les Ciutats Refugi no volen girar l’esquena al problema que suposa acollir i integrar estes persones. Per això, volen treballar conjuntament per a conscienciar la societat de la necessitat dr complir la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951 i lluitar contra els possibles brots de xenofòbia i racisme.
“Cada municipi està treballant de forma individual i ens trobem molt sols en esta tasca de facilitar la inclusió de les persones que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat. Tot i que, afortunadament, comptem amb la col·laboració de les organitzacions socials que treballen en matèria de refugiats i refugiades. Esta reunió de hui ha sigut molt fructífera i és molt necessari que continuem en esta línia de buscar entre tots propostes de millora”, ha destacat Nahuel González, regidor delegat de Responsabilitat i Polítiques amb la Ciutadania de l’Ajuntament de Gandia.
Les organitzacions socials participants en el plenari han advertit els responsables polítics, que a pesar de les dificultats, i més enllà de declaracions institucionals, són necessàries respostes concretes. Per això han demanat que cadascun dels ajuntaments que s’han declarat Ciutat Refugi es comprometen a proporcionar a les entitats socials un habitatge per a l’acolliment.