La plataforma municipalista va acordar ahir impulsar en el territori valencià una candidatura de confluència amb Podem, Compromís i Esquerra Unida com a forces rellevants
El Plenari de València en Comú (VALC) va aprovar ahir, amb trenta-set vots a favor i tres abstencions, un document en què es fa explícit el suport de la plataforma municipalista a una candidatura de confluència de les forces del canvi al País Valencià, subratllant que són necessàries “la capacitat de col·laboració i la generositat de tots els actors que poden tindre un paper rellevant en el nostre territori: Podem, Compromís i Esquerra Unidad-Unitat Popular”. Per a VALC, “és fonamental aconseguir que la pluralitat no actue com un obstacle per al nostre objectius sinó com un avantatge”.
València en Comú assenyala en el seu document que “és conscient de la importància de la imminent cita electoral. Considerem que, per a contextualitzar-la, cal partir de dos idees: que estem davant d’un nou procés electoral i que este nou procés electoral cal llegir-ho en clau de victòria, parcial, però victòria, de les forces del canvi”. En este context, VALC considera que, “encara que siga una obvietat, cal deixar-ho clar: estem davant d’un nou procés electoral, no davant d’una repetició d’eleccions, com pesadament repetixen alguns. No és un moment d’inútil reiteració d’un ritual, és un moment decisiu en què és necessari deixar clar que l’impuls de canvi no ha cessat. No hem de caure en el desànim induït que suposa afrontar este procés com una repetició tediosa després d’una temptativa fallida, esta lectura és la que voldrien imposar els que estan compromesos de mantindre la insostenible agonia social en què vivim”.
La plataforma municipalista abunda en estes opinions quan manifesta que “la idea que esta cita electoral és conseqüència d’un fracàs” només és certa si es llig com el primer fracàs del bloc hegemònic del règim del 78. Des de la nostra perspectiva, la causa d’este nou procés electoral cal llegir-la com una victòria: les forces transformadores han sigut capaços de resistir enfront dels jocs del transformisme en la seua variant reformista.
Recolzar la fórmula d’un ‘govern de progrés, sotmès explícitament a un programa de dreta neoliberal només hauria servit per a retallar les esperances de canvi real”.
València en Comú recorda en el document aprovat ahir que “en tot l’Estat, els processos que es van conèixer com de confluència han tingut materialitzacions diferents que s’han concretat en resultats desiguals” concloent que “per això, creiem, amb la ciutadania que recolza les forces transformadores, que, en esta ocasió, no s’ha de prescindir de ningú ni ningú s’ha d’enrocar en posicions particularistes: és fonamental aconseguir que la pluralitat no actue com un obstacle per al nostre objectius, sinó com un avantatge”. així, segons el parer de VALC, “els projectes polítics d’este nou cicle han de continuar la tasca d’incorporar les noves formes de participació a l’àmbit institucional per aconseguir que l’impuls que fa cinc anys va desbordar carrers i places desborde ara el marc institucional. És necessari perseverar en l’exigència del rigor ètic com a eix de l’acció política. Hem de prioritzar una política de l’atenció, una política de la igualtat, una política que defenga la vida dels dictats d’autoritats i mercats. Enfront dels que han fet de la política un instrument al servici d’uns pocs, les que proposem una política al servici de totes hem de lluitar juntes”.
L’aposta de la plataforma municipalista és molt clara en este sentit : “No ens posicionem amb caràcter previ ni per una fórmula organitzativa ni per una metodologia per a articular este espai d’unitat. L’única condició que hauria de complir este procés és prioritzar l’objectiu consistent a arribar a un acord inclusiu i plural, i que este acord es traduïsca en una candidatura unitària en les eleccions generals. Per a això és necessària la capacitat de col·laboració i la generositat de tots els actors que poden tindre un paper rellevant en el nostre territori: Podem, Compromís i Esquerra Unidad-Unitat Popular. La unitat en la col·laboració no sols és una exigència ètica, sinó que, en les actuals circumstàncies, té un component estratègic ineludible: perquè este procés siga l’inici d’un temps de canvi real no podem descuidar cap àmbit institucional, la candidatura ha de prendre molt seriosament l’estructura bicameral de l’actual sistema, valorant en la seua justa mesura el paper de fre que pot jugar un Senat amb majoria absoluta contrària al canvi”.
València en Comú abunda en estes consideracions a l’afegir que “l’experiència de les candidatures plurals en els recents processos electorals ens fa reconèixer que generar estos espais no és una tasca fàcil, però també ha demostrat que és l’única via que aconseguix aglutinar voluntats de manera efectiva. Ningú sobra en este projecte, ni tan sols aquelles persones que desconfien de l’institucional i dels mecanismes de representació, tampoc aquelles que creuen que la força del canvi està en la mobilització i no en l’electoral. Hem de ser capaços de convocar a tota eixa intel·ligència, a tota eixa força, a tota eixa esperança que està en els carrers, en les places, en les aules i en els centres de treball”.
VALC conclou el seu document incidint en que “hem d’encarar les noves eleccions com un altre moment més d’un cicle històric molt ampli, les dimensions reals i els seus del qual implicacions, igual que en tot procés de canvi profund, no resulten fàcils de calibrar per als seus protagonistes. Tot període de canvi és un període d’incertesa, no podem assegurar quin serà el resultat de tot este procés, però estem segures de que el resultat serà millor si es construïx des de la sinceritat, la confiança i l’obertura”.
La plataforma municipalista assumix a més que, “encara que és possible establir certs paral·lelismes parcials i comparacions històriques, estem protagonitzant processos que no havien tingut lloc abans. Per esta raó, ens veiem abocades a inventar, a experimentar i a arriscar: inventar noves formes d’estar juntes, experimentar amb nous modes d’organitzar-nos i arriscar estructures, organitzacions i particularismes en l’aposta per un projecte en comú”.