València en Comú se suma a la celebració del primer de maig, data que commemora el nucli de les lluites populars del que segueix sent nostra època.
Molts dels drets i llibertats dels quals avui gaudim i que barallem per defensar són conquestes d’aquestes lluites, són l’assoliment de totes aquelles persones que ens van precedir i ens van mostrar el camí.
La norma de l’ocupació estable, que es ve afeblint durant els últims quaranta anys, no va ser sinó un moment excepcional en la història de les classes treballadores. Aqueix model de normalitat salarial, amb les seues limitacions i manques, incapaç de superar la discriminació de gènere, va ser la conseqüència de les lluites socials en una conjuntura determinada. La nostra conjuntura és una altra, els nostres espais de lluita diferents, però l’impuls és el mateix.
És un moment de pensar l’increment de la precarietat, de la inestabilitat, de la inseguretat, no com la pèrdua de vigència i significat polític de la condició de treballadora, sinó just al contrari. Si el treball està de tornada, amb el seu rostre real de sofriment, incertesa i pobresa, açò només pot significar que les condicions que van estar en l’origen de la lluita obrera segueixen completament vigents.
El primer de maig és la festa en la qual celebrem l’esforç i la seua contribució al benestar i a la cura; és el dia en què ens reconeixem en el nostre passat i ens reivindiquem com les protagonistes del canvi que estem provocant entre totes. La lluita obrera ha tingut molt diferents objectius i s’ha servit de molt diferents mitjans, i ara és el temps que aquesta lluita adopta la forma d’una lluita comunament.