La plataforma municipalista considera que la mort d’un indigent en la porta de Benestar Social és el resultat d’una política que penalitza l’exclusió
València en Comú recorda en un comunicat fet públic hui la mort d’un indigent en la porta de la Direcció Territorial de Servicis Socials. Segons VALC, són quatre les persones que han mort en els carrers de València durant els últims mesos. En este sentit, la plataforma municipalitza considera la situació “intolerable, resultat d’un model econòmic impulsat des de les institucions públiques que deixa a moltíssimes persones sense casa, sense treball i sense recursos i que, en eixes situacions, han d’enfrontar-se al desmantellament dels servicis socials i a l’absència d’una autèntica política de defensa dels drets bàsics, que ha de ser la que regisca l’acció de qualsevol instància de govern”.
Segons manifesta València en Comú en el seu comunicat, “la falta de vivenda, el cridat “sensehogarisme” és, en el segle XXI, una de les formes d’exclusió més extrema, ja que significa la negació del dret a una vivenda digna que implica, al seu torn, la privació d’altres drets bàsics”. Per a la plataforma municipalista, “la vivenda és un factor d’integració social essencial i una necessitat humana”. I aporta algunes dades: “Segons la Tipologia Europea de Sense Llar i Exclusió Residencial (ETHOS), principal referència per a l’estudi de persones sense llar utilitzada per El Comité Econòmic i Social Europeu, tindre una vivenda significa disposar d’ella en tres àmbits o dominis: en el legal, que suposa la tinença d’una vivenda en propietat o lloguer; en el social, que permet mantindre una privacitat i unes relacions socials, i en el físic, que possibilita a l’individu disposar d’unes mínimes condicions d’habitabilitat”.
I més dades significatives que facilita València en Comú: “Segons l’informe FOESSA, a la Comunitat Valenciana més de 1,6 milions de persones, un 23,6% de la població, es troben en el llindar de la pobresa i, per tant, en risc d’exclusió social. D’altra banda, cal recordar que a València hi ha més de 200.000 vivendes buides”.
Segons el parer de València en Comú, “les polítiques autonòmiques i municipals han deixat bona part dels servicis socials en mans privades: la majoria dels servicis especialitzats naixen privatitzats o van privatitzant-se progressivament. D’esta manera, el disseny dels servicis socials es limita a la gestió d’ajudes econòmiques precàries, la qual cosa deriva en un oblit d’una perspectiva integral de les persones que reben l’ajuda”.
València en Comú denúncia esta situació en el seu comunicat i recorda que, en el seu programa, “inclou la declaració de València com una ciutat lliure de desnonaments, proposant accelerar tots els procediments necessaris perquè ni una sola família més siga desnonada per raons econòmiques”.
VALC també subratlla que el seu programa “també arreplega la necessitat de promoure la vivenda de protecció social, posant fi a la venda de patrimoni públic, i l’establiment de plans de rehabilitació que fomenten la creació d’ocupació en l’àmbit municipal. Per a això, s’elaborarà un Pla Municipal de Vivenda que evite la desocupació permanent i injustificada de vivendes, impulsant la cessió de pisos buits a l’ajuntament per a la seua gestió temporal. D’esta manera, es constituirà un parc públic municipal de vivendes en règim de lloguer social, que atenga especialment les situacions de major vulnerabilitat”.
Segons València en Comú, “l’economia de l’especulació, la seua promoció de les hipoteques desenfrenades i les actituds irresponsables de l’elit política i la banca han propiciat un escenari en què multitud de famílies són expropiades de les seues cases per unes entitats financeres que sobreviuen gràcies a la intervenció pública, però que actuen explícitament i agressivament contra el bé comú. I que porta a l’extrem de morir en la indigència en la porta dels organismes públics que han de garantir els drets bàsics”.