La plataforma municipalista participarà a València en els actes programats per al dia 12 de desembre per València Laica i altres organitzacions
València en Comú (VALC) s’ha sumat a la celebració del Dia Internacional del Laïcisme i de la Llibertat de Consciència, que es commemora el 9 de desembre. La plataforma municipalista participarà en els actes que tindran lloc a València el dilluns 12 de desembre organitzats per València Laica, la Lògia Blasco Ibáñez i l’Associació Valenciana d’Ateus i Lliurepensadors
La celebració del Dia Internacional del Laïcisme i de la Llibertat de Consciència es plasmarà a València el dilluns 12 de desembre amb una conferència A l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, en el número 12 del carrer Sant Ferran, a les set de la vesprada. Hora i mitja més tard, hi haurà un homenatge a Gaietá Ripoll, mestre valencià acusat de no creure en els dogmes catòlics, condemnat a mort per heretge i penjat en 1826. Serà en les escalinates del Mercat Central de València, enfront de la Llotja. La jornada es tancarà amb un sopar A l’Octubre a 14 euros el cobert. Les reserves es poden fer en valencia@europalaica.org. Tots estos actes han sigut organitzats per València Laica, la Lògia Blasco Ibáñez i l’Associació Valenciana d’Ateus i Lliurepensadors.
VALC no sols participarà en estos actes, sinó que també subscriu el contingut d’un manifest publicat a este efecte i en el que s’especifica que “l’Estat només serà verdaderament democràtic quan siga certament laic. L’Estat laic per mitjà del laïcisme preserva la igualtat de la ciutadania davant de la llei i garantix les llibertats en totes les seues expressions”. Estes llibertats són les llibertats de “pensament, opinió i informació, així com la construcció del coneixement des del mètode racional i científic, el respecte a totes les orientacions sexuals, a la lliure maternitat, a morir dignament i a la inviolabilitat de la persona i tota la seua condició humana en un context de llibertat, igualtat, fraternitat i laïcitat”.
El manifest defèn el laïcisme perquè “propugna la neutralitat i eticitat dels poders públics en tots els àmbits socials: educatiu, econòmic, polític, cultural, religiós, simbòlic…” i propugna que “els problemes socials no s’aborden amb la beneficència i la caritat”. A més, subratlla que “les societats valenciana i espanyola han experimentat en les últimes dècades un accelerat procés de secularització. No obstant això, la realitat política i institucional no ha reflectit estos canvis”. Segons es diu en el manifest, “en els últims temps assistim a un retrocés en tot tipus de drets i llibertats que ens allunyen de l’ideal d’Estat laic” i es recorda que “València té el trist haver de ser la ciutat on va ser assassinada l’última víctima de la Inquisició en tot el món. Han passat més de 190 anys i cap monument, cap estàtua, cap placa commemorativa, recorda i fa justícia al malaguanyat mestre de Russafa, Gaietà Ripoll, ajusticiat per no retractar-se públicament de les seues idees. Açò suposa un greuge comparatiu amb altres grans ciutats que sí que rendixen homenatge a figures emblemàtiques de la lluita per la llibertat de consciència: Ginebra al metge espanyol Miguel Servet; Roma al científic, filòsof i poeta Giordano Bruno o Paris al cavaller L’Agrana”.
Per als que firmen este manifest per la llibertat de consciència i per un Estat laic, “és hora de visibilitzar un reconeixement públic a la figura de Gaietà Ripoll en el lloc on va ser assassinat. Amb això no sols volem rendir un homenatge a una figura històrica, també reivindiquem el dret fonamental a la llibertat de consciència. Les organitzacions firmants d’este manifest tenim la ferma voluntat de convertir eixe monument en un lloc simbòlic per al conjunt de la ciutadania, que servisca com a lloc de trobada i reivindicació on visibilitzar la nostra condemna dels atacs contra la llibertat de consciència”. Finalment, les organitzacions firmants expliquen que han triat la proximitat amb el 9 de desembre per a l’acte del dilluns “perquè eixe mateix dia de 1905 es va votar la Llei francesa de Separació de l’Estat de les Religions, que va suposar una fita mundial en l’àmbit de la laïcitat de les institucions, seguint l’estela de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789. Data que coincidix també amb l’aprovació de la Constitució de la II República espanyola, la primera amb un nítid caràcter laïcista a nivell mundial”.